El ball comença lentament, amb el festeig que l’Andreu
fa a la Colometa, la qual no ho té massa clar en un principi
i fa els seus intents d’allunyar-se.
Finalment l’Andreu aconsegueix el seu objectiu i llavors, amb
la música més animada, la parella de gegants balla amb
alegria i compenetració, acabant amb giravolts desenfrenats.
Inicialment
es tractava d'una marxa fúnebre composada per a la celebració
de l'enterrament de la sardina, però amb els arranjaments posteriors,
i amb la coreografia l'hem convertit amb un ball de festeig.
Autor:
Xavier Massana
Arranjaments: Enric Montsant
Coreografia: Roger Bernet
|
La música, el Sol Solet, forma part del repertori tradicional
de gralla i és una melodia alegre i festiva. És
un ball de moviments senzills i repetits, per a que el ballin els
nens, facilitant el seu aprenentatge.
Els nostres gegantons són dos avis que no s’han de demostrar
res, ni festejar, com succeeix en els balls d'altres parelles. Per
tant, tots dos ballen de la mateixa manera, amb els mateixos moviments,
amb l’alegria que te qualsevol parella d’avis, contents
d’haver conviscut tant de temps junts.
Arranjaments:
Enric Montsant
Coreografia: Roger Bernet
|
Aquest ball té diferents parts: una curta introducció,
les corrandes, els balls de les tres parelles de gegants que es
van intercalant i un final. Tot plegat forma un conjunt que ens
permet delectar-nos durant gairebé sis minuts.
La introducció
és molt breu i pretén ser un homenatge als geganters.
És evident que els protagonistes d'un ball de gegants són,
precisament, els gegants, però, quí els fa ballar?
Sense geganters no hi hauria ball. Així doncs, el ball comença
amb els gegants col·locats de "qualsevol" manera,
al mig de la plaça i els geganters al seu costat. En començar
la música cada geganter es posa dins del seu gegant i, amb
una tonada que recorda les antigues fanfàrries romanes, corren
a prendre posicions per encetar el ball.
Les corrandes
són, tradicionalment, balls alegres, molt rítmics,
que inclouen rotllanes, serps, encreuaments,... tot d'elements que
donen agilitat a la dansa i que la fan atractiva i temptadora. Tot
aquell que la mira s'acaba quedant amb la tonada en ser molt senzilla,
repetitiva i animada. En el nostre ball de gegants utilitzem aquest
estil per tal d'enllaçar els balls de les diferents parelles
entre sí, i amb l'inici i el final. Els gegants han de ballar
amb lleugeresa i ritme, procurant no perdre el compàs per
tal que la dansa següent quedi a punt per iniciar-se. És
l'estona d'alegria i disbauxa després de cadascun dels balls
de les diferents parelles. És l'element festiu de la dansa,
contraposada a la solemnitat dels diferents balls.
El Ball
dels Avis és un vals lent, doncs és la melodia
amb qui tothom associa una parella enamorada, com qualsevol parella
d'avis que porta més de mitja vida junts. Els avis s'estimen
amb maduresa, amb serenitat. Els seus moviments són lents,
suaus, acompassats, quotidians com la dansa de les abelles. Encara
hi ha, però, lloc per alguna trapelleria, encara és
viu el joc de buscar-se i trobar-se; al cap i a la fi quí
diu que tot és monotonia en la vida dels avis quan encara
estan plens de ganes de viure? Aquest és el nostre petit
homenatge a l'experiència, la saviesa, és a dir, a
la gent gran. Sovint ens diuen que els avis tenen cor d'infant..
l'Avi d'Orient i l'Àvia Orfila ho reflecteixen en ser ballats
pels geganters més menuts de la colla.
El Ball
dels Coloms simbolitza per la fisonomia de les seves figures
la transgressió, la fam de llibertat, els somnis de les persones,...
Per altra banda, els Coloms són dues figures força
lleugeres que fan de bon portar. Tot i això fa que la música
de la seva dansa sigui ràpida, una cascada de notes que van
marcant un ritme trepidant que sols els Coloms i les il·lusions
de les persones poden seguir. No hi ha repòs, però
hi ha harmonia i equilibri. És la rauxa de la dansa nupcial
de dos ocells mig humans que donen la benvinguda a la primavera,
la primavera dels seus anhels. Tot plegat es tradueix en un pas
doble de ritme frenètic on no hi ha descans fins la giragonsa
final.
El Ball
dels Pagesos de l'Andreu i la Colometa, és el ball
cerimonial per excel·lència. Ells són els representants
del nostre poble arreu on van, són veritables ambaixadors
del nostre passat independent i de la realitat actual dins la gran
Barcelona. Per això, es barreja la tonada tradicional, antiga,
clavada en les més profundes arrels de la nostra identitat
nacional amb una melodia tranquil·la, reflexiva, que ajudi
a plantejar nous reptes de futur. El ball és tota una mostra
d'habilitat "gegantera": moviments ajustats, complicats
puntejats de peus, evolucions de molta coordinació i, per
altra part una dansa cerimoniosa, digne de ser ballada a qualsevol
lloc i en qualsevol ocasió, que s'aprofita de la majestuositat
de les dues gegantines figures i que iguala el paper a desenvolupar
de tots dos sexes.
El Final
reflexa l'alegria d'haver fet una dansa conjunta i per això
comença amb una rotllana, on totes les figures hi són
imprescindibles com així ha estat per aconseguir l'equilibri
de tot el ball. L'alegria es desferma cap a un costat i cap a l'altre
i, finalment, totes les parelles de gegants ballen les unes amb
les altres com si s'acomiadessin i s'agraïssin l'inoblidable
estona que han passat junts trenant una dansa que perdurarà
en les seves memòries.
Autor:
Enric Montsant
Coreografia: Roger Bernet
|
