EN GALTETES   (L'Ou dels Coloms)

Aquest va ser el gran dia per la parella de Coloms i per la història de la nostra entitat, ja feia uns quants mesos que ajudàvem a cuidar i donar escalf a l'OU DELS COLOMS que la Coloma va pondre el mes de gener.

Doncs bé, enmig dels actes de la inauguració del Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu (que serà la nova casa dels gegants), la Coloma ens va demanar que li portèssim l'ou i li possèssim a sota les faldilles, perquè veia que ja estava a punt de trencar-se i volia donar el darrer ajut.

l'Esperanceta, la Castanyera,
porta l'ou a la Coloma.

En Sendra, el Sereno,
el posa sota les faldilles.

Tot just donar l'ou a la Coloma, es va sentir un soroll de trencadissa i de sota les faldilles en va sortir un colomet, molt aixerit i amb moltes ganes de gresca.

Els seus pares quan el van veure, van cridar a l'hora: GALTETES, el colomet es dirà GALTETES, i en mig de la cridòria i dels aplaudiments del públic en Galtetes va fer el seu primer passeig amb l'ajut dels geganters.

GALTETES... Doncs, li escau força bé aquest nom, veritat?

La tarda del 21 de gener de 2006, els coloms ens van convidar a casa seva, a l'ESGLÈSIA DE SANT ANDREU DE PALOMAR on ens varen rebre acompanyats de tots els seus amics. Ja feia dies que notàvem alguna cosa estranya, ningú sabia ben bé què passava, però finalment ells mateixos ens ho van explicar...

AIXÓ ÉS EL QUE ENS VAN DIR...

Estimats amics, sé que us estareu preguntant què feu aquí, què és alló tant important que us havíem de dir. Creiem que heu de ser els primers a conèixer el nostre secret, ja que la premsa no trigarà a donar l'exclusiva i ens agradaria que vosaltres fóssiu els primers a saber-ho, després de tantes cercaviles compartides gairebé som família...
Perquè entengueu la nostra situació, la de la Coloma i jo, ens remuntarem uns anys enrera per tal d'explicar-vos millor aquest moment.

Tot va començar fa 17 anys, al 1989, a Cardona, allà vam néixer. Des del primer moment ens vam enamorar. Volíem viure junts, no ens imaginàvem estar separats ni un segon i sense pensar-ho més vam emprendre un viatge per trobar el lloc ideal on construir el nostre niu. Després de recórrer mitja Catalunya, arribàrem a Sant Andreu. Oh! Quin caliu, aquell acolliment, difícil d'oblidar, de la gent, la nostra gent. I l'esglèsia, racó que ens va captivar per la seva majestuositat i grandesa i que a partir d'aquell moment passà a ser casa nostra.

Des de llavors fins ara hem anat de cercavila en cercavila amb vosaltres, amics nostres, formant una gran família. Però en acabar les sortides tornem sempre aquí, en aquesta estimada esglèsia, casa nostra, on estem molt a gust amb els nostres companys de pis, encara que compartim un petit espai amb cap possibilitat de fer escapades ja que se'ns tanca amb clau. Com a parella anyoràvem intimitat i teníem poques ocasions per fer-nos manyagues.

De sobte, arribà la nostra oportunitat, per fi el moment ideal, el nostre gran somni, una setmana fòra de casa, gràcies a la visita dels nostres amics de ciutat. Ens ho vam passar d'allò més bé: de dia de festa amb els nostres amics de districte i ciutat, i de nit... ai! de nit, les carícies del meu estimat Colom. És clar que a partir d'aquell moment he tingut algun petit malestar, encara que res en comparació amb aquest últim mes, estic molt pesada i em costa molt caminar, si sabèssiu com em va costar arribar al final a Sant Vicenç de Montalt!

Tranquils, que no passar res de dolent. La Coloma va visitar el seu veterinari de confiança i ens va treure de dubtes. Ho hem mantingut en secret perquè no volíem que la premsa del cor ens perseguís per tot arreu. Ara, però, ha arribat el moment i el volem compartir amb vosaltres.
TINDREM UN OU! Un ou del qual, si li donem prou escalfor, sortirà un bonic colomet. A més necessitem la vostra ajuda per cuidar el nostre estimat ou, a partir d'ara i fins que eclosioni ens heu de fer de mainaderes mentre estem de cercavila, vigilant que no li falti de res. Estem segurs que ho fareu molt bé i que us alegreu de la nostra bona nova.

Gràcies amics, sabem que ens estimeu i que estimareu el nostre petit igual que nosaltres. Segur que amb la vostra ajuda tindrem ben aviat un andreuenc més entre nosaltres.

Tot seguit es va produir el fet, la Coloma va gemegar una mica, deia QUE JA EM VE!!! QUE JA EM VE!!!

Els menuts de la colla es van acostar i tot aixecant la faldilla van veure el gran OU que havia posat la Coloma i que desseguida vàrem posar al niu de palla que, els coloms ja teníen preparat.

I al dia següent, el primer cercavila, cap a Alcarràs i falta gent i a més és una sortida ideal, donat que només i participava bestiari festiu.

Els Coloms escalfant l'ou
en un descans del cercavila

Fonts properes asseguren haver vist els coloms massa juntets en les últimes sortides.
Creiem que estan vivint el moment més feliç de la seva relació de parella, i com podeu veure a les imatges ja no se n'amaguen.

El que realment ens preocupa són les molèsties que últimament pateix la Coloma, amb tanta grip aviar temem per la seva integritat física, a més a més l'hem vist visitant, repetidament, el seu veterinari de confiança.

El passat 15 de gener passejava per Sant Vicenç de Montalt en una trobada gegantera per celebrar els 20 anys d'uns coneguts seus.

Durant tot el matí caminava insegura però alegre.

Irradiava bon humor.

El que sí ens ha posat alerta són els quilets de més que ressalten en la seva figura, la faldilla li va un pel estreta i no pot amagar que necessita rebaixar tot l'excés d'aquest Nadal.

No descartem la possibilitat que sigui el fruit del seu, ja declarat, amor pel Colom.